La sèrie de fotografies “Entre el cel i l’asfalt” ha estat realitzada amb aquesta vella càmera panoràmica russa.
Al cap de poc temps d’adquirir-la i començar a fer fotografies per conèixer-ne les seves característiques i peculiaritats, vaig observar que les fotografies començaven a sortir desenfocades. Cada cop més!
Cal aclarir que l’aparell no te anella d’enfocament i que aquest, l’enfocament, ve ajustat de fàbrica a l’infinit.
Curiós com és un, vaig desmuntar l’aparell per conèixer les seves intimitats i vaig trobar que era molt fàcil accedir a l’objectiu: un conjunt de lents encabits en un petit cilindre de no gaire més d’un centímetre de diàmetre i uns 3 de llargada.
Desmuntar-lo va ser bufar i fer ampolles. Només calia desenroscar les dues parts del cilindre que allotjan els grups de lents anterior i posterior.
I vet aquí que, de sobte, una gran idea: allotjar entre ambdós elements un disc foradat que fes la funció de diafragma.
Dit i fet! Vaig aconseguir un aparell ja obsolet d’aquells d’usar i llençar i, a cops de massa, el vaig esbudellar fins aconseguir la peça que em calia.
Vaig tenir una sort increïble. Encaixava perfectament entre els dos grups de lents de l’objectiu de l’ FT-2.
Així doncs, un cop a lloc, vaig enroscar el conjunt i el vaig tornar a col·locar al seu lloc. Això sí, van ser necessaris alguns rodets de proba per re-ubicar l’objectiu a fi i efecte d’obtenir el màxim de nitidesa i de profunditat de camp.
Quina joia!